ScienHub

Els passats 13 i 14 de novembre va tenir lloc al Recinte Modernista de Sant Pau la 10a edició del Comprehensive Management of Aging in HIV Workshop, coorganitzat amb Fundación Huésped. L’esdeveniment va reunir destacats professionals clínics, investigadors i organitzacions comunitàries per abordar els reptes de l’envelliment en persones que viuen amb VIH.

Com a part de la celebració de l’aniversari, el congrés va obrir una convocatòria de projectes innovadors sota el lema: “Intervencions comunitàries per millorar la qualitat de vida”, amb l’objectiu de donar suport a solucions comunitàries que tinguin un impacte directe en persones de 50 anys o més que viuen amb VIH.

Durant la sessió de presentació, els assistents van votar entre els tres projectes seleccionats, i el projecte que va obtenir més suports va rebre un premi econòmic de 3.000 € per facilitar la seva implementació. El projecte guanyador de la 10a edició va ser: “Driven Frailty Risk Prediction in Older Kenyans with HIV in Western Kenya”, presentat pel South Rift Valley HIV Technical Working Group.

L’objectiu principal del projecte és desenvolupar un model basat en intel·ligència artificial per predir el risc de fragilitat en persones kenianes majors de 50 anys amb VIH. Mitjançant dades electròniques de salut i resultats reportats pels pacients, el projecte permet identificar precoçment els pacients amb alt risc i desenvolupar intervencions personalitzades que millorin la seva qualitat de vida i els resultats clínics.

Aquest projecte combina innovació tecnològica i enfocament comunitari, i representa un exemple clar de com la recerca aplicada pot tenir un impacte real en la vida de les persones que envelleixen amb VIH, especialment en contextos amb recursos limitats.

Els passats 18 i 19 de setembre, ScienHub Education va celebrar a Barcelona la 8ª edició del Workshop HIV Clinical Topics, una trobada consolidada com a referència europea en formació clínica sobre el VIH que va reunir gairebé 100 especialistes. A diferència d’altres congressos, aquest esdeveniment es centra exclusivament en l’actualització clínica, pensada per a metges que tracten pacients amb VIH.

En una entrevista amb el Josep Maria Llibre, coordinador de l’activitat, destaca els elements que han fet que la trobada sigui única: “És l’única reunió que es fa a Europa d’actualització amb aspectes clínics del VIH. Les altres reunions combinen epidemiologia clínica i ciència bàsica. Aquí hem volgut centrar-nos només en aspectes clínics, durant dos dies.”

El Workshop combina sessions sobre tractament antirretroviral amb aspectes metabòlics i de comorbiditats, com l’augment de pes, la malaltia hepàtica i el risc cardiovascular. També inclou casos clínics pràctics i grups reduïts d’assistents per fomentar la interacció i el debat. Llibre afegeix: “Dividim tots els assistents en dos grups per fer una assistència més reduïda i que tothom pugui interactuar. L’única cosa que volem és que la gent interactuï, i no és fàcil, perquè l’anglès no és la llengua nativa de molts d’ells.”

El Workshop continua sent un punt de trobada imprescindible per als professionals del VIH, oferint formació clínica actualitzada i pràctica, i reforçant el seu compromís amb l’excel·lència assistencial.

Espanya s’ha consolidat com el país europeu amb més nombre d’assaigs clínics iniciats, superant Alemanya el 2023. Aquest lideratge es deu al creixement sostingut de la recerca i desenvolupament (R+D) i a la col·laboració entre la indústria, els hospitals, les universitats i els centres públics i privats. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va autoritzar 930 estudis de nous medicaments el 2024, i Espanya va coordinar el 28% dels estudis multinacionals aprovats a Europa. Les farmacèutiques establertes al país són al darrere de vuit de cada deu assaigs, i per a moltes multinacionals, Espanya és el principal destí d’estudis fora dels Estats Units.

Assaigs clínics gestionats per ScienHub

La Clinical Trials Unit (CTU) de ScienHub és una unitat especialitzada en l’execució d’assaigs clínics de fases I, II, III i IV, així com en projectes de recerca, cohorts i estudis observacionals. L’any 2024, ScienHub va gestionar més de 60 estudis clínics (incloent-hi 3 estudis de fase I i 8 de fase II) en àrees com ara vacunes, dermatologia, nefrologia, urologia, salut internacional i malalties infeccioses. L’equip multidisciplinari de ScienHub va realitzar més de 6.900 visites a participants i va processar més de 1.600 mostres biològiques, mantenint una alta satisfacció entre els promotors (4,84/5).

ScienHub continua apostant per l’excel·lència, la qualitat i la innovació en la recerca clínica, acompanyant la comunitat científica en totes les fases del procés i garantint la protecció dels drets i el benestar dels participants.

L’Anna Castells Nobau ha estat reconeguda amb el premi Best Abstract Award al congrés internacional The Barcelona Debates on the Human Microbiome, gràcies al seu innovador treball titulat “Microviridae bacteriophages influence behavioural hallmarks of food addiction via tryptophan and tyrosine signalling pathways”.

La seva recerca aprofundeix en el paper de la microbiota intestinal en l’addicció al menjar, una patologia que afecta aproximadament un 16% de la població general i que presenta mecanismes similars als de l’abús de substàncies. En el seu estudi, Castells ha identificat un virus anomenat bacteriòfag de la família Microviridae —que no és nociu per als humans però sí capaç d’infectar bacteris intestinals— com a factor clau en l’alteració de circuits cerebrals relacionats amb la dopamina, el neurotransmissor del plaer.

«Vam observar que la presència d’aquest bacteriòfag alterava vies neuronals relacionades amb la dopamina, justament les que modulen la conducta addictiva envers el menjar. A més, quan transferíem la microbiota de persones amb addicció al menjar —que contenien aquest virus— a ratolins sans, aquests acabaven desenvolupant també conductes d’addicció al menjar.», va afegir.

La investigació també va identificar un compost capaç de bloquejar els efectes del bacteriòfag, evitant així l’alteració del cervell i oferint un potencial mecanisme protector contra l’addicció al menjar.

Aquest estudi aporta una nova visió sobre els mecanismes biològics que intervenen en l’addicció al menjar i obre la porta a possibles estratègies terapèutiques basades en la modulació de la microbiota.