Hot topics in HIV: Vaccines, Immune Recovery and Eradication 2022

El Dr. Clotet es va doctorar en Medicina (1976) i va obtenir el seu doctorat (1981), amb una tesi sobre malalties autoimmunes, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquell mateix any, la seva pràctica com a especialista en Medicina Interna a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona va coincidir amb el primer cas de sida denunciat a Espanya. Aquest cas va ser el catalitzador d’una trajectòria dedicada a aquesta greu malaltia, primer com a cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (1987-2015) i després com a fundador i president de la Fundació Lluita contra la Sida (1992). ), que ara s’anomena Fundació lluita contra les Infeccions.

El doctor Clotet va veure aviat la necessitat d’anar un pas més enllà de l’atenció al pacient per dur a terme investigacions destinades a erradicar la sida. L’any 1995, amb el suport de “la Caixa” i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va fundar l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, que encara dirigeix. A més, el Dr. Clotet és també director clínic de Malalties Infeccioses de l’àrea Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, assessor científic de dues spin-off d’IrsiCaixa: Aelix Therapeutics SL i AlbaJuna Therapeutics SL i director de la Càtedra de Sida i Malalties relacionades a la Universitat de Vic (UVic).

Ha publicat més de 1000 articles en revistes internacionals d’alt impacte i les seves contribucions a la recerca han estat reconegudes amb la medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari i el ‘Premi Nacional de Recerca’, entre altres guardons.

ICREA Professor d’investigació i principal investigador al grup d’investigació de retrovirología y estudis clínics, Institut de recerca de la Sida Irsicaixa, Barcelona.

Metge especialista i investigadora a la Fundació Lluita contra les Infeccions, Badalona, Espanya.

Angela Ciuffi és professora associada a l’Institut de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Lausana (CHUV) i a la Universitat de Lausana (UNIL), a Suïssa. També és directora de l’Escola de Biologia de la Facultat de Biologia i Medicina de la Universitat de Lausana.

Angela Ciuffi es va doctorar a la Universitat de Lausana i va rebre formació postdoctoral al laboratori del Prof. Frederic Bushman a la Universitat de Pennsilvània i al laboratori del Prof. Amalio Telenti a l’Hospital Universitari de Lausana. La seva investigació se centra en les interaccions VIH-amfitrió en el context de la replicació, integració, latència i immunitat innata del VIH. La seva feina actual utilitza enfocaments i tecnologies d’avantguarda, incloses les anàlisis epitranscriptòmiques i unicel·lulars, per caracteritzar encara més la interacció cèl·lula hoste VIH, capturar l’heterogeneïtat cel·lular en resposta a la infecció pel VIH i identificar signatures cel·lulars associades a fenotips específics relacionats amb el VIH.

Llicenciat com a metge-bioquímic per la Universitat Estatal de Medicina de Rússia (Moscou) el 1992 – MD alemany en medicina teòrica.

Doctorat (Dr. rer. nat.) a l’Institut Heinrich-Pette de Virologia Experimental i a la Universitat d’Hamburg el 1996.

Habilitació/Venia legendi en Medicina Molecular l’any 2002.

Professor W2/W3 d’Oncologia Pediàtrica Experimental i Hematologia a la Universitat Goethe de Frankfurt el 2007.

Des de 2009 professor titular (W3) de teràpia cel·lular i gènica i cap del departament d’investigació corresponent al departament de trasplantament de cèl·lules mare del Centre Mèdic Universitari Hamburg-Eppendorf (UKE) a Hamburg.

President e.o. (2018-2020) de la Societat Alemanya de Teràpia Genètica

Des de 2019: Ponent del grup de treball “Informe de tecnologia gènica” de l’Acadèmia de Ciències de Brandenburg de Berlín / des de 2022: Institut de Salut de Berlín.

El principal interès de BF és la modificació genètica permanent de cèl·lules diana per a la teràpia gènica clínica (per exemple, immunoteràpia adoptiva, teràpia gènica del VIH), però també la investigació bàsica i clínica. Té una llarga experiència amb diferents tipus de vectors retrovirals; el seu grup ha introduït la popular plataforma vectorial LeGO i enfocaments innovadors de marcatge cel·lular, com ara el marcatge RGB i el codi de barres òptics. Més recentment, han aplicat diferents tècniques d’edició del genoma (TALENs, CRISPR/Cas) per a la modificació cel·lular. Un altre tema important del seu treball ha estat el desenvolupament de noves eines per al diagnòstic molecular en el context del trasplantament de cèl·lules mare i la immunoteràpia.

Sarah Fidler treballa com a acadèmica clínica a l’Imperial College de Londres com a professora de VIH i malalties infeccioses i a l’Imperial College NHS Trust com a metge consultor que ofereix atenció clínica a persones que viuen amb VIH i adolescents i adults joves que han crescut amb malalties perinatals. infecció pel VIH. La seva carrera acadèmica s’ha allargat durant tres dècades i s’ha centrat en el diagnòstic i la gestió de la infecció aguda pel VIH, la teràpia antiretroviral precoç en assaigs internacionals (SPARTAC) i, més recentment, en estudis de recerca cap a una cura per a la infecció pel VIH (RIVER, HEATHER, RIO). Ha participat en estudis de salut global que exploren com implementar una prova universal i tractar el VIH liderant l’assaig HPTN071 (PopART) a Zàmbia i Sud-àfrica.

Professor d’Inmunologia a la Universitat d’Oxford, Regne Unit.

Jay Grobler és director executiu de Malalties Infeccioses i Vacunes de Merck. Actualment lidera el desenvolupament clínic de programes de malalties infeccioses i supervisa la biologia dels productes de gasoducte i comercialitzats per a malalties infeccioses. Abans d’assumir aquest paper, el Dr. Grobler va tenir funcions de lideratge en el descobriment i el desenvolupament clínic primerenc centrats a identificar nous agents per al VIH, el VHC, així com les dianes de neurociència i cardiovasculars. Ha dirigit activitats d’identificació i optimització de lideratge per a diversos programes de descobriment de molècules petites, aquestes activitats inclouen el desenvolupament d’assaigs bioquímics, biofísics i basats en cèl·lules, cribratge de compostos, seguiment de pantalla d’alt rendiment i determinació del mecanisme d’acció compost.

Entre les seves contribucions, el Dr. Grobler va dur a terme estudis sobre el mecanisme d’acció dels inhibidors de la integrasa que van contribuir a la identificació d’Isentress. Més recentment, va dirigir el desenvolupament clínic preclínic i precoç d’islatravir, un primer inhibidor de la translocació de la transcriptasa inversa no nucleòsids (NRTTI; actualment en fase 3 de desenvolupament clínic).

El Dr. Grobler va rebre els seus títols de grau i postgrau en Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de Miami, Florida, i posteriorment va treballar com a fellow a IRTA als National Institutes of Health de Bethesda, Maryland, abans d’unir-se a Merck el 1997.

Educació Universitària – 1987 Doctorat en Química, Universitat d’Hamburg, Alemanya. – 1982 Diplomat en Química, Universitat d’Hamburg, Alemanya.

Càrrecs professionals – Des de 2010 Professor de recerca ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. – 1998-2009 Professor Titular, Saarland University, Alemanya. – 1990-1998 Professor adjunt, Universitat de Friburg, Alemanya. – 1988-1990 Postdoctoral, Institut Pasteur, París, França. – 1987-1988 Becari postdoctoral, Institut de Recerca Biotecnològica, Braunschweig, Alemanya.

El Dr. Petrovas és actualment el cap del Laboratori d’Investigació de Teixits, a l’Institut de Patologia, Departament de Medicina i Patologia de Laboratori, CHUV, Universitat de Lausana, Suïssa. El seu treball anterior es va centrar en els mecanismes que mediaven l'”esgotament” de les cèl·lules T CD8 específiques del SIV/VIH i va ser el primer a descriure PD-1 com a mediador de la supervivència de les cèl·lules T CD8 específiques del SIV/VIH. Més recentment, la seva investigació s’ha centrat en la dinàmica de les cèl·lules T CD4 i CD8 a nivell de teixit i particularment en els fol·licles dels ganglis limfàtics en la infecció pel VIH i el SIV. Va ser el primer a descriure el fenotip, la localització, el perfil molecular i la dinàmica de les cèl·lules T Tfh CD4 en la infecció aguda i crònica de SIV. Actualment, està investigant la dinàmica de les cèl·lules immunitàries dels teixits en VIH/SIV i càncer i desenvolupant eines per entendre la interacció entre la inflamació, la immunitat adaptativa i els antígens dels teixits.

La doctora Maria C. Puertas té 20 anys d’experiència en els camps de la immunologia i la virologia, particularment en l’àrea de la patogènesi del VIH-1, l’agent etiològic de la sida.

Graduada en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2000, el 2001 va obtenir una beca de la Generalitat de Catalunya per realitzar estudis de doctorat al Laboratori d’Immunologia per a la Recerca i Aplicacions de Diagnòstic (LIRAD) a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona). L’any 2005 va rebre de la Fundació Ferrer una beca Severo Ochoa d’investigació biomèdica per completar els seus estudis sobre malalties autoimmunes.

Després de doctorar-se en Immunologia l’any 2006 –amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)–, es va incorporar al grup del doctor Javier Martínez-Picado a IrsiCaixa, on ha participat en la recerca sobre resistències als antiretrovirals, mecanismes de patogènesi viral i noves estratègies de tractament per assolir una cura potencial del VIH-1. En els últims anys s’ha centrat, sobretot, en mesurar la persistència viral en persones que reben tractament antiretroviral i en el disseny d’assajos clínics per reduir la replicació residual i la latència viral.

La Dra. Puertas ha publicat 55 articles científics en revistes d’alt impacte, ha participat en projectes col·laboratius de finançament espanyol i europeu. Des del 2014 també fa classes a la Universitat de Barcelona (UB).

El Dr. Stevenson és actualment professor del Departament de Medicina, cap de la divisió de malalties infeccioses, director de l’Institut de la sida i malalties infeccioses emergents (IAEID), director de la Xarxa mundial de virus i codirector del Centre per a la sida (CFAR) a la Universitat de Miami. Prèviament al 2020, el Dr. Stevenson ormava part de la Càtedra David Freelander per a la Recerca de la SIDA a la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachusetts i el Director del Centre d’Investigació de la SIDA d’aquesta institució. El Dr. Stevenson va obtenir la seva llicenciatura. (1980) i Ph.D. (1984) a Glasgow, Escòcia.

Carine Van Lint és professora a la Universitat de Brussel·les (ULB, Bèlgica) i directora de recerca del Fons Nacional de Recerca Científica de Bèlgica (F.N.R.S.). És autora i coautora de més de 130 publicacions internacionals en l’àmbit de la retrovirologia i la biologia molecular. Després de realitzar la seva tesi doctoral als National Institutes of Health (NIH, Bethesda, EUA) i una beca postdoctoral al Picower Institute de Nova York, es va incorporar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Brussel·les (ULB) com a directora. del Laboratori de Virologia Molecular. La seva recerca té com a objectiu estudiar els mecanismes moleculars i epigenètics que regulen la latència transcripcional i la reactivació a partir de la latència en 3 retrovirus: VIH-1 i dos retrovirus oncogènics HTLV-I (virus de la leucèmia/limfoma de cèl·lules T humanes tipus 1) i BLV (Virus de la leucèmia bovina). Pel que fa al VIH-1, un dels principals objectius del seu laboratori és dissenyar, a partir de mecanismes transcripcionals, noves estratègies per reduir el conjunt de dipòsits latents a un nivell suportable pel sistema immunitari de l’hoste.