Hot Topics in HIV – Vaccines, immune recovery and eradication 2025

El Dr. Clotet es va doctorar en Medicina (1976) i va obtenir el seu doctorat (1981), amb una tesi sobre malalties autoimmunes, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquell mateix any, la seva pràctica com a especialista en Medicina Interna a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona va coincidir amb el primer cas de sida denunciat a Espanya. Aquest cas va ser el catalitzador d’una trajectòria dedicada a aquesta greu malaltia, primer com a cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (1987-2015) i després com a fundador i president de la Fundació Lluita contra la Sida (1992). ), que ara s’anomena Fundació lluita contra les Infeccions.

El doctor Clotet va veure aviat la necessitat d’anar un pas més enllà de l’atenció al pacient per dur a terme investigacions destinades a erradicar la sida. L’any 1995, amb el suport de “la Caixa” i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va fundar l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, que encara dirigeix. A més, el Dr. Clotet és també director clínic de Malalties Infeccioses de l’àrea Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, assessor científic de dues spin-off d’IrsiCaixa: Aelix Therapeutics SL i AlbaJuna Therapeutics SL i director de la Càtedra de Sida i Malalties relacionades a la Universitat de Vic (UVic).

Ha publicat més de 1000 articles en revistes internacionals d’alt impacte i les seves contribucions a la recerca han estat reconegudes amb la medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari i el ‘Premi Nacional de Recerca’, entre altres guardons.

ICREA Professor d’investigació i principal investigador al grup d’investigació de retrovirología y estudis clínics, Institut de recerca de la Sida Irsicaixa, Barcelona.

La Dra. Katharine Bar és professora associada de Medicina a la Universitat de Pennsilvània, proveïdora d’atenció a adults amb VIH i metgessa-científica translacional que estudia noves estratègies per a la prevenció i la curació del VIH. El seu laboratori de virologia molecular estudia els mecanismes bàsics de transmissió viral, patogènesi i persistència del VIH-1 i d’altres virus dins de nous models de primats no humans (PNH) i cohorts clíniques seleccionades.

El seu treball inicial es va centrar a definir la transmissió del VIH per orientar estratègies de prevenció. La seva recerca actual té com a objectiu esbrinar els mecanismes de persistència del VIH per informar noves teràpies i estratègies de curació, mitjançant:
(i) la caracterització de la dinàmica viral i les respostes immunitàries de l’hoste durant la supressió i la interrupció del tractament,
(ii) el desenvolupament de models PNH que reprodueixin fidelment la latència i el rebrot del VIH-1, i
(iii) el desenvolupament d’intervencions basades en anticossos.

A Penn, dirigeix el Virus and Reservoirs Advanced Technology Core del Center for AIDS Research, que dona suport a múltiples investigadors en recerca bàsica i translacional sobre el VIH. A través dels seus càrrecs de lideratge en protocols d’assaigs clínics i dins de l’ACTG i l’HVTN, manté un ferm compromís a impulsar avenços tangibles de la ciència bàsica mitjançant la medicina experimental i assaigs clínics humans més avançats.

Mayte Coiras és doctora en Farmàcia i investigadora sènior al Centre Nacional de Microbiologia (Instituto de Salud Carlos III, Madrid, Espanya), on dirigeix la Unitat d’Immunopatologia i Reservoris Virals. La seva principal línia de recerca se centra en l’estudi dels paràmetres que influeixen en l’estabilitat del reservori del VIH-1, així com en el disseny de noves estratègies terapèutiques orientades a aconseguir una cura funcional. Ha estat investigadora principal en 18 projectes de recerca, ha publicat més de 70 articles revisats per parells i ha presentat més de 150 comunicacions en congressos nacionals i internacionals.

Professor a la Charité – Universitätsmedizin Berlin, on dirigeix el Laboratori d’Immunologia Translacional de les Infeccions Virals i co-dirigeix el programa de Medicina Infecciosa Personalitzada a l’Institut de Salut de Berlín. Anteriorment, va ser professor assistent a la Universitat Rockefeller de Nova York. Com a metge-científic, el seu treball abasta des de la immunologia bàsica de les infeccions virals fins al desenvolupament clínic d’immunoteràpies amb anticossos per a malalties infeccioses, amb un enfocament en el VIH. Les seves contribucions li han valgut un reconeixement important, incloent-hi el premi als 10 Principals Avanços en Recerca Clínica de 2021, el Premi Alemany de la SIDA 2023 atorgat per la Societat Alemanya de la SIDA, i la inclusió a la llista d’Investigadors Altament Citats de Clarivate els anys 2023 i 2024.

Doctorada en Biologia Molecular, Biomedicina i Recerca Clínica al Laboratori d’Immunovirologia de l’Institut de Biomedicina de Sevilla. Durant aquest període, va realitzar una estada de recerca predoctoral al Ragon Institute de l’MGH, el MIT i Harvard, on es va especialitzar en la caracterització del reservori del VIH en els controladors d’elit. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi dels factors immunològics i virològics implicats en el control espontani de la infecció pel VIH.

Txell Genescà és investigadora sènior del Departament de Malalties Infeccioses de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, a Barcelona, des del 2017. És veterinària de formació i, després del seu doctorat en preservació d’òrgans per a trasplantaments, va passar sis anys a la Universitat de Califòrnia treballant en immunologia de mucoses i desenvolupament de vacunes utilitzant el model de macaco per al VIH. En la seva posició actual, lidera el grup “Immunitat de Mucoses contra les Infeccions”, amb projectes basats en models d’explantació de teixits centrats en definir les respostes immunitàries protectores contra patògens, amb un èmfasi especial en els limfòcits T, amb l’objectiu de desenvolupar noves teràpies contra les infeccions.

Dimitra Peppa és professora associada en Immunologia del VIH i consultora honorària en VIH a l’Institut d’Immunitat i Trasplantament (IIT) de la UCL. Dirigeix un laboratori de recerca en immunologia que estudia la immunitat en malalties humanes, incloent infeccions virals cròniques com el VIH, l’HBV i infeccions virals emergents (SARS-CoV-2). El seu laboratori té experiència en immunitat adaptativa i biologia de les cèl·lules NK, amb un enfocament en la recerca translacional i la identificació de nous objectius per a estratègies de ‘cura’ i desenvolupament de vacunes. Altres projectes es centren en desxifrar la xarxa de factors que impulsen la inflamació crònica associada a l’envelliment prematur i la multimorbiditat en persones que viuen amb VIH.

Eva Poveda és investigadora sanitària del Servei Galleg de Salut (SERGAS). Coordina el Grup de Recerca consolidat en Virologia i Patogènesi de l’Institut de Recerca Biomèdica Galicia Sur i n’és l’actual Directora Científica. És experta amb més de 23 anys d’experiència en l’estudi de la infecció per VIH/SIDA i altres infeccions virals (p. ex., hepatitis virals, SARS-CoV-2/COVID-19). Ha publicat 194 articles en revistes científiques internacionals. Destaca pel seu ferm compromís i activisme en favor de la visibilitat de la dona i de l’equitat de gènere en la ciència, així com per la seva tasca en divulgació científica.

Ezequiel Ruiz-Mateos, doctor i científic sènior del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Biomedicina de Sevilla (IBiS). La seva línia principal de recerca se centra a comprendre els mecanismes cel·lulars i moleculars del sistema immunitari que permeten a alguns subjectes extraordinaris, els anomenats “controladors de VIH”, controlar de manera espontània la replicació del VIH en absència de tractament, amb l’objectiu de traslladar aquests descobriments a estratègies immunoterapèutiques per al control i l’eradicació de la infecció per VIH. Les seves línies de recerca també es focalitzen en analitzar els mecanismes implicats en la immunopatogènesi causada per la infecció per VIH, per a la recerca de tractaments immunomoduladors que permetin la remissió a llarg termini en persones en tractament antiretroviral.

El Dr. Sacha es va graduar cum laude a la Universitat de Missouri-Columbia l’any 2003 amb una llicenciatura en Alemany i una llicenciatura en Biologia. Després d’obtenir el doctorat en Microbiologia Mèdica i Immunologia per la Universitat de Wisconsin-Madison el 2007, es va incorporar a la Oregon Health & Science University el 2011 amb nomenaments tant al Centre Nacional de Recerca en Primats d’Oregon com a l’Institut de Vacunes i Teràpia Gènica. L’any 2023 es va convertir en Cap de la Divisió de Patobiologia i Immunologia. Manté un programa de recerca amb enfocament translacional que ha inclòs estudis sobre retrovirus endògens (ERVs), virus de l’Hepatitis B (VHB), virus de la febre groga (YFV), SARS-CoV-2 (COVID-19), COVID persistent, Monkeypox (MPOX), citomegalovirus (CMV), Mycobacterium tuberculosis (MTB), trasplantament de cèl·lules mare al·logèniques (alloSCT), i patògens reemergents com el virus Oropouche (OROV).

El Professor Dr. Linos Vandekerckhove és un metge-científic i viròleg clínic belga amb base a la Universitat de Gant (UGent). Dirigeix el Centre de Recerca per a la Cura de la VIH (HCRC) a Gant, on el seu treball se centra en comprendre i atacar el reservori persistent del VIH. La seva recerca integra virologia molecular, immunologia i medicina translacional, amb l’objectiu de desenvolupar estratègies curatives per a la infecció pel VIH. Ha actuat com a investigador principal en nombrosos estudis clínics i translacionals sobre el VIH, i és reconegut internacionalment pel seu lideratge en la recerca per a la cura del VIH.