The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2025

Clàudia Arajol és metgessa especialista del Servei de l’Aparell Digestiu i de la Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Hospitalet de Llobregat, Espanya.

Adam Burgener és professor al Centre de Salut Global i Malalties de la Case Western Reserve University. El tema central del programa de recerca del Dr. Burgener és entendre els mecanismes de l’hoste i dels microorganismes que són importants per a la immunitat mucosa i la susceptibilitat a les malalties. El seu laboratori ha desenvolupat tècniques de biologia de sistemes basades en espectrometria de masses per estudiar les barreres mucoses que juguen un paper clau en les respostes de l’hoste al VIH. Actualment, el seu laboratori lidera dos projectes d’equip finançats per l’Institut Canadenc d’Investigació en Salut, un per estudiar el microbioma en la transmissió i prevenció del VIH, i l’altre per entendre el microbioma en la progressió de la malaltia del càncer de coll uterí. També co-dirigeix altres estudis finançats per l’NIH sobre la transmissió i la patogènesi del VIH.

Malu Calle és la Degana de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeria de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. És Catedràtica de Bioestadística i Bioinformàtica i líder del grup de recerca en Bioinformàtica i Bioimatge (Bi-squared group) de la Universitat de Vic. Les seves principals àrees de recerca són la genètica estadística, l’anàlisi de dades òmiques, l’anàlisi de dades de microbioma i l’anàlisi de supervivència. Treballa en el desenvolupament de nous mètodes per a la descoberta de biomarcadors, la identificació de perfils de risc genètic i la construcció de models dinàmics de predicció i pronòstic de l’evolució de malalties. Les seves contribucions inclouen enfocaments innovadors per a la integració de dades multiòmiques i l’anàlisi de dades composicionals en metagenòmica. Anteriorment va ser Cap del Departament de Biociències (2018-2022), presidenta del Màster de Ciències en Anàlisi de Dades Òmiques (2012-2020), Presidenta i Vicepresidenta de la Regió Espanyola de la Societat Internacional de Biomètrica (2012-2013 i 2014, respectivament).

Maria Carmen Collado és Enginyera Agrònoma (2000) i Llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments (2002) per la Universitat Politècnica de València (UPV). Al gener de 2005 va obtenir el grau de Doctora per la UPV i el Premi Extraordinari de Doctorat. La seva etapa postdoctoral es va dur a terme al Functional Food Forum (FFF), Universitat de Turku (2005-2007) a Finlàndia i a la Universitat Complutense de Madrid (2007). Actualment, és Investigadora Científica del CSIC al Grup de Bacteris Làctics i Probiòtics de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC). Des de 2007 és Professora Adjunta a la Universitat de Turku (Finlàndia).

La seva línia de treball se centra en l’establiment d’associacions entre la microbiota humana, l’alimentació i la salut en el binomi maternoinfantil. Actualment, la seva recerca se centra en l’estudi de la microbiota, les interaccions hoste-microbiota i els factors que influeixen en aquesta interacció (alimentació, antibiòtics, etc.) i el seu paper en la salut humana.

Stanislav Dusko EHRLICH es va formar en Química Orgànica a la Universitat de Zagreb, Croàcia, i va obtenir el doctorat en Bioquímica a la Universitat Paris VII, França. Va ser associat de recerca del Dr. Joshua Lederberg, guanyador del Premi Nobel, al Departament de Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, Califòrnia. Va fundar i va dirigir la Unitat de Recerca en Genètica Microbiana i la Divisió de Microbiologia a l’Institut Nacional de Recerca Agrícola (INRA), va coordinar el projecte MetaHIT finançat per la UE i va ser el director de recerca del projecte Metagenopolis finançat per les inversions d’avenir franceses. Ha estat autor o coautor de més de 420 publicacions en revistes científiques revisades per parells, 60 capítols de llibres i 14 patents, i té un índex H de 89 segons el Web of Science. És membre de l’Acadèmia Croata de Ciències i Arts, de l’Acadèmia Francesa d’Agricultura, de l’Organització Europea de Biologia Molecular, de l’Acadèmia Americana de Microbiologia i de l’Acadèmia Europea de Microbiologia. És laureat de l’Excel·lència en la Investigació Agrícola de l’INRA i del Gran Premi Científic Del Duca de l’Institut de França, Cavaller de l’Ordre del Mèrit, Cavaller de la Légion d’Honneur i actualment és Investigador Honorari al Departament de Neurociències Clínques i del Moviment de la University College London.

El Dr. Fernández-Real va rebre els seus títols de M.D. i Ph.D. a la Universitat de Barcelona, Espanya. Des de llavors, ha estat investigant en inflamació crònica, metabolisme del ferro i resistència a la insulina. Ha publicat 389 articles indexats a PubMed, dels quals 102 com a primer autor i 118 com a últim autor (autor corresponent). És investigador principal de més de 20 projectes competitius nacionals i internacionals (de manera contínua des de 1993) i és un antic membre del Consell Editorial de Diabetes Care i Clinical Chemistry, entre d’altres. Va ser un dels primers autors a proposar la inflamació crònica de baix grau en la fisiopatologia de la diabetis tipus 2, l’obesitat i la resistència a la insulina, així com les reserves de ferro com a component del síndrome metabòlic. La interacció del microbiota amb tots aquests elements també és una línia important de recerca. Recentment ha estat convidat a parlar sobre la seva recerca a la Reunió Anual de l’American Diabetes Association (San Francisco 2015), l’Endocrine Society (Boston 2016) i l’American Society of Nutrition (San Diego 2016), a més de conferències convidades en reunions de l’European Association for the Study of Diabetes (Lisboa 2011), Endocrinologia (Budapest 2012), Obesitat (Sofia 2014) i Nutrició (Praga 2016). Actualment és professor associat a la Facultat de Medicina (Universitat de Girona), Director de Recerca al Departament d’Endocrinologia, i Director Científic del “Fat Bank”, un biobanc nacional especialitzat en mostres de teixit adipós. És investigador principal i membre del Comitè Directiu del CIBERobn, una xarxa d’excel·lència en la recerca de l’obesitat a Espanya.

Des de 2002, la Dra. Chaysavanh Manichanh utilitza enfocaments metaòmics per a l’estudi del microbioma humà associat a trastorns. El 2006, Chaysavanh es va incorporar a l’institut VHIR de Barcelona com a investigadora principal per continuar la seva línia de recerca sobre el Microbioma Humà. Ha col·laborat amb els consorcis MetaHIT i IHMS per construir un catàleg integral de gens a partir del microbioma intestinal humà i desenvolupar procediments operatius estàndard (SOPs) i protocols per optimitzar la comparació de dades en el camp del microbioma humà. Amb aquesta experiència i la seva doble experiència en microbiologia molecular (Universitat de París VI, 2001) i en bioinformàtica (Llicenciatura a l’Institut Pasteur, París 2000), lidera al VHIR un grup de recerca multidisciplinari per desenvolupar eines moleculars, cel·lulars i bioinformàtiques per entendre el paper del microbioma en la salut humana i la malaltia.

Professora de Microbiologia a la Universitat de Girona (Departament de Biologia) i Investigadora Principal del grup de recerca ‘Microbiologia de la Malaltia Intestinal’ a la mateixa universitat. Està interessada en l’estudi del microbiota intestinal humà en el context de les malalties amb l’objectiu de trobar noves eines de diagnòstic i pronòstic, així com nous objectius per a futurs tractaments. S’ha centrat particularment en el paper patogènic de les poblacions d’E. coli en la malaltia de Crohn.

La Dra. Mireia Valles-Colomer té formació en Microbiologia i Biologia Computacional (Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya i Universitat Lliure de Brussel·les, Bèlgica). Després del seu doctorat a la Universitat de Leuven (Bèlgica), es va unir al Laboratori de Metagenòmica Computacional a la Universitat de Trento (Itàlia) com a investigadora postdoctoral d’EMBO. El proper setembre, començarà el Grup de Recerca del Microbioma a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) com a líder de grup en una posició de tenure-track. La seva recerca se centra en el paper del microbioma humà en la salut mental i la transmissió del microbioma entre individus. Ha desenvolupat eines per caracteritzar la producció i degradació microbiana de compostos neuroactius en dades metagenòmiques i va realitzar el primer estudi a nivell poblacional sobre la relació entre el microbioma intestinal i l’ansietat i depressió de l’hoste (Valles-Colomer et al, Nat. Microbiology 2019). L’estudi va ser inclòs a “Nature milestones 2019” com un article destacat en la recerca del microbioma humà i va rebre una recomanació de F1000Prime. El seu treball sobre el paisatge de transmissió dels microbiomes intestinal i oral es va publicar recentment (Valles-Colomer et al, Nat. Microbiology 2022; Valles-Colomer et al, Nature 2023).

El Dr. Clotet es va doctorar en Medicina (1976) i va obtenir el seu doctorat (1981), amb una tesi sobre malalties autoimmunes, per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquell mateix any, la seva pràctica com a especialista en Medicina Interna a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona va coincidir amb el primer cas de sida denunciat a Espanya. Aquest cas va ser el catalitzador d’una trajectòria dedicada a aquesta greu malaltia, primer com a cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (1987-2015) i després com a fundador i president de la Fundació Lluita contra la Sida (1992). ), que ara s’anomena Fundació lluita contra les Infeccions.

El doctor Clotet va veure aviat la necessitat d’anar un pas més enllà de l’atenció al pacient per dur a terme investigacions destinades a erradicar la sida. L’any 1995, amb el suport de “la Caixa” i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va fundar l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, que encara dirigeix. A més, el Dr. Clotet és també director clínic de Malalties Infeccioses de l’àrea Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, assessor científic de dues spin-off d’IrsiCaixa: Aelix Therapeutics SL i AlbaJuna Therapeutics SL i director de la Càtedra de Sida i Malalties relacionades a la Universitat de Vic (UVic).

Ha publicat més de 1000 articles en revistes internacionals d’alt impacte i les seves contribucions a la recerca han estat reconegudes amb la medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari i el ‘Premi Nacional de Recerca’, entre altres guardons.

Consultor en gastroenterologia, Teknon Medical Centre Barcelona. Membre del Comitè Directiu del consorci internacional del Microbioma Humà. President del patronat de la Societat Espanyola probiòtics i prebiòtics. Organització Mundial de Gastroenterologia.

Cap de Servei a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Cap del Grup de Genòmica Microbiana de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, Badalona, ​​Catalunya, Espanya.

Metge especialista. Doctor en Medicina. Amb formació predoctoral al Brigham and Women’s Hospital Harvard Medical School. Duu a terme activitat assistencial ambulatòria amb consulta pròpia. En l’àmbit del pacient ingressat és interconsultor dels pacients amb infecció per VIH. Comparteix la seva activitat assistencial amb la recerca bàsica al laboratori de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa. La seva línia de recerca inclou la genòmica microbiana en diferents perfils de pacients. És professor associat de Medicina de la UAB vinculat al Màster en Tractament i Patogènesi de la Sida i coresponsable del mòdul clínic.